873.^ ■' A ?- 1>C 3550 BOUGHT WITH THE INCOME FROM THE SAGE ENDOWMENT FUND THE GIFT OF X89X .A-/Mf^.^ liB/if.ro.. %lp. Cornell University Library PC 3330.D23 1879 Romance of Daude de Pradas on the four c 3 1924 026 517 874 Cornell University Library The original of this bool< is in the Cornell University Library. There are no known copyright restrictions in the United States on the use of the text. http://www.archive.org/details/cu31924026517874 THE ROMANCE OF DAUDE DE PRADA8 ON THE FOUR CARDINAL VIRTUES EPITED WITH BBrBP NOTES BY AUSTIN STICKNEY. FLORENCE, A. WURTENBERfiER, sdcokssoh of E. LCESCHER. 1879. THE ROMANCE OF DAUDE DE PRADAS ON THE FOUR CARDINAL VIRTUES EDITED WITH BEIEF NOTES BV AUSTIN STICKNEY. FLORENCE, A. WiJRTENBERGER, soooessoe op E. LffiSCHEB. 1879. INTRODUCTION. Verv lit.t.lfi in I^WWspw nf +.lip life o-P/RaTicliQ ' dels auzels prendedors, ' ,aiid that he wrote songs. The songs however, not being the expression of real feeling, were not popular, or often sung. There is in the Collection Doat (Pwr. Bill. Nat. SaUe des Mss.) V, 174 the ' Acte de I'hommage fait par Henry, Gomte de Rhodes, au Comte de Leicestre, Seigneur de Montfort, VII Idus Nov. 1214. ' At the Ekrathm : 'hi p. 0. I. 10 raid: « a document of the year 1225, ; FLORENCE, Printed l)y G. Baudeka. INTEODUCTION. Very little is known of tlie life of Daude de Pradas. The short notice which in some manuscripts is prefixed to his songs merely tells us that he was from Rouergue, of the town of Pradas, near Rhodez ; that he was canon of the church of Maguelonne, a man of talent and learning, a great connaisseur " dels avizels prendedors, ' and that he wrote songs. The songs however, not being the expression of real feeling, were not popular, or often sung. There is in the Collection Doat (Par. Bibl. Nat. SaUe des Mss.) V, 174 the • Acte de I'hommage fait par Henry, Gomte de Rhodes, au Comte de Leicestre, Seigneur de Montfort, VII Idus Nov. 1214. ' At the - 6 - end of this document we find among the names of the witnesses ' D. de Pradas, Ma- gistro "W, canonicis Euthenensibus. ' It would seem then that Daude was canon at Rouergue before he went to Maguelonne ; unless perhaps he held both positions at the same time. In the Statuta Magalonensis Ecclesise, " under date of 4 and 5 Nov. 1331, we find a document which was executed ' in pre- sencia et testimonio dictorum arbitrorum et Deodati, canonici ejusdem ecclesise Ma- galone, qui jussus hsec omnia scripsit. " Almost as little is known of his friends or protectors. One ''^' of his songs was writ- ten on the death of Uc Brunet ; another '"" is dedicated to Guy d'Uysselh; stiU another"*' to a seigneur of Aries, who, according to Millot, was probably Guillaume d'Obriac, podesta of Aries in the year 1213. The (') Memoires de la Societe Archeologigue de Mont- pellier, aout 1869, pag. 638. '^' Ben deu esser solatz marritz. ('' En un Sonet guay e leugier. ''' Ab lo dous temps que renovela. brothers of Rocafuelh, who are mentioned in the same song, possessed the chateau of that name in the diocese of Nimes. The poem on the four cardinal virtues is dedi- cated (v. 1795) to the bishop Esteves, who was doubtless Estephe III de Chalangon, bishop of Puy en VeUay from 1220 to 1231. The date of the composition may therefore be placed somewhere between these limits. It is difficult to see why the songs of Daude de Pradas were not more successful, for they are hardly inferior to the common average ; and the large number of manu- scripts in which they are found would seem to indicate that they were very generally known. His complete failure however to win the favor of the fair sex is placed beyond a doubt by his continual com- plaints : Ai quan baralh e quan sospir Quan pessamen e quan cossir Ai per amor sufert ancse; E neguna res pro nom te Ab lieys que se e me destrigua. ~ Si per amor servir. Par. Bibl. Nat. Ms. Fr., 856 f. 159. Whatever may have been the merit or success of his songs, there is great reason to suspect his fitness for the religious life. There are passages in the song on the death of Uc Brunet which are anything but reverent in their tone. It seems there- fore not improbable that the poem on the virtues was the work of his later years and the result of more mature reflection; its general tone is certainly moral rather than rehgious. The subject-matter of the poem is not original ; it is nearly all drawn from the treatise of Martinus, bishop of Braga in Portugal during the latter part of the sixth century. This treatise was written for My- ron, king of Gallicia, was often pubHshed under the title of ' Formula honestse vitse, ' and was regarded as the work of Seneca." M. Gaston Paris (Vie de S. Alexis, pag. 213) has published a few verses of the beginning C Senecae Opera, vol. Ill, ed. HaaSe. Teubner, Leip- zic. The citations in the notes are made from this edition. and end of a French, poem '" taken to some extent from the same source; but in this th.e imitation is much less exact. The order of topics in the original is very closely followed in the Provengal poem, but each one is treated at much greater length. The original treatise occupies about seven pages in the edition of Haase, while in the poem the same subjects are expanded to the length of seventeen hundred and ninety- two lines. The author does not seem to have drawn from other sources ; it is only possible that in the long and tedious pas- sage vv. 965-1080 he had in mind the fable of Hercules, Xenophon, Mem., lib. II. The only manuscript which contains the poem is in the hb'rary of St. Mark's at Ve- nice, Append. XI, and is indicated by the letter V in the Grundriss of Bartsch. It consists at present of ff. 29-149. The first part, containing songs of the troubadours, has been published by Grtitzmacher in the <') Par. Bib. Nat. Ms. Fr. 12471 f. 89. - 10 - Archiv f. d. Studium d. neueren Spra- chen, XXXVI, 379. The date is fixed by the note at the end of the longer poem : ' Anno Domini MCCLXVIII II Kalendas Junii sixgnum R. Decapelades qui scrip- sit, • etc. The manuscript belonged in the last century to the family Nani, from which it passed to the Royal library. Its critical value is very slight, and the orthography extremely variable, as may be seen from the following details : i mouille is indicated by : II — nulla 1338, perill 533, cavalUers 666. il — foils 1114, 1218. ill — acuilla 728, 812, aureilla 757, nuilla 609, 687, 1183, 1189. t/l — trebayl 842, foyl 776, 1120, oyl 1072. yll — nuylla 4£n, recueyll 465. JV mouille is denoted by : in — lauseina. yn-Seyner 246, seynoria 834, poyn 274, 382, 918, puynet 193, loyn 215, 275, luyn 214. yng—poyng 1068. ynh — compaynha 1577. yni — compaynia 881. . T=i cons, yeu 105, yest 270, soyornar 7, 11, 74, lausenyar 1712, poyras 549, 641, 652, 763. Ay = ai, fay 19, 27, 62, 215 and often, ay 121, 133, 574; but ai is quite as often used. - 11 — X = ss, laxa 6, 918, laxes 1332, exir 926, 1076, de- xendre 515. X = ch, drexa 787 in rhyme, adrexa 1331, adrexa- men 441. The rule of s in the nominative is not consistently observed, and no corrections have been made under this head. I have endeavoured in the text to give the reading of the manuscript exactly, only making such corrections as seemed neces- sary by reason of the carelessness of the copyist. Letters or words added are enclo- sed in [ ] ; those which are to be stricken out in ( ) ; all other changes are mentioned in the notes. I have cited several passa- ges from the Latin original by way of il- lustration, and explained some of the dif- ficult words or phrases; as a general rule however words which are found in the Lexique Roman of Raynouard are left without comment. There still remain a half dozen words or phrases, designated in the text or the notes, of which I can give no explanation; and I should be obHged to any - 12 - one wlio might take tlie trouble to pro- pose one. I am quite aware that the poem has very little general interest ; but passing the spring of last year near the library of San Marco, I examined the manuscript in which it is preserved ; and students of Ro- manic literature will understand how easily I became interested in the linguistic fea- tvires of the work, which constitute my chief reason for offering it for publication. I desire also to express my warmest thanks to my learned friends Prof. Paul Meyer of Paris, who had the goodness to read the proof of the text ; and Prof. N. Caix of Florence, who has taken a great interest in the work, and made many valuable sug- gestions. A. S. Florence, February 5"', 1879. THE ROMANCE or DAUDE DE PRADAS. alci comenza el romanz d'en Daude de Pradas.'^' Honestatz es e cortesia 120 r. Pessar tal re que bona sia. Pessar deu hom que pessar pes Don pusca venir caique bes. 5 Trop es hom vueg e vas e caus, Qui pessar laxa per repaus. Nuls hom non deu tan soyornar, Que pessar ne deia laissar. Pessars es soyorns e estuzis, 10 E soyor[ns] ses pessar es cruzis. Doncs, qui ben pessa, ben soyorna ; Car bos '^' pessatz en ben dir torna, (') The title is written in another hand. (^) ios, ms. bes. - 16 - E bos dirs torna en ben obrar ; Per zo deu hom ades pessar. 15 Per bo. pessat, dig et obrat, Son tug li sen del mon trobat. Seyners ''' es bos pessatz e payre De ben dire '*' e de ben fayre ; Res nos ditz nis fay ben ne gen. 20 Se bos pessatz no y cossen. De se megeis es pessamentz Caps e meis luecs e complimentz. Qui be no pessa zo que pessa, Per nient trebailla sa pessa. 25 Qui ben no pessa zo que ditz, Sos ditz no an cap ni razitz. Qui ben no pess' aco que fay, Sos fait es vas, e tost desvay. Pessatz en quatre partz si part ; 30 E sab hom de cascuna part Cossi a nom propriamen ; c' Seyners. The copyist writes here and in 1. 249 seyers, and in U. 1094, 1096, 1390, 1394, seyor with a point over the y. He sometimes uses the point even where he writes seynor, with n. 1 have written seynor in all cases. ('' dire, ms. dir, corrected for the verse; for the hiatus cf. 132, 388, 434. - 17 - Car nom segon quez '*' obra pren. Pessamentz son totas essems, 120 v. E eel nom retenon totz temps ; 35 Per totas quatre vay eguals, Cals que sia bos ''' mals Lo pessatz endifferentz. Qo es pessatz qu'a'^' totas gentz Adutz tot jorn ne(s)cessitatz ; 40 E non es merce ne peccatz ; Car per forza faire cove, Non y ha peccat ni merce. Aquil forza es naturals, Per qu3 non pot om far ren als. 45 Cogitatios vai prime[i]ra De las partz ; qu'es de tal maneira, Qu'entendre la pot leu cascus. Car go es pessamentz cofus Que ven en cor aissi corren 50 Que negus hom no s'en '*' defFen, Ne per re no s'en '^' pot deffendre. '') ques!, ms. quex. '*' bos, ms. bes. '') qu'a, ms. que. '*' no s'en, ms. nossen. '»' Ms. nosen. — 18 - Pero se i vol un pauc entendre A flevezir e a jutgar E cossentir e desliurar, 55 Qo es deliberatios. Vans cest pessat s'atrai raizos, E Qai e lay tan lo balanza, Tro que n'a presa ben esmanza. Apres si fai le '"' jutgamentz ; 60 Adoncs [i] ven consentimentz. Cossentz es, car le sens s'atrai Al jujament que razos fay. Cant es jutgatz e devezitz E deliuratz e consentitz, 65 Adoncs ven delieg, qu'es la fis m r. Per cui totz pessatz si complis E se mezeis, et es entiers ; E non pot esser estiers.*^' Pero, avan quel delieg venga, 70 Sel pessatz es mals, om I'estenga, E get lo de son cor viatz, Que no y pusca faire jatz; Car si delieg i atrobava, E gaires ab lui sojornava, (') le ; the form is frequent, cf. 61, 77, 583, 1001, 1014. '-' estiers, ms. entiers. - 19 - 75 Peccatz seria puis mortals Gel c'avantz era venials. Mas cant le pessamentz es bos, E 'n pot venir onors e pros, Aquel deu esser ben pessatz, 80 E pueis ben dig e ben obratz. Aytal pessamentz es plazentz, E tayn si ad omes valentz. Ancars y a un pessamen, Quez es fraire de marrimen ; 85 Aquest es dels malvatz baros, A cui desplatz condugtz e dos, Pretz e valors, joy e solatz; E per aquo a nom malvatz. Cest pessamentz es de tristor ; 90 E vuel que sia totz tems lor, E aisi totz tems lor escaya. Que bona res part no i aya. E tug eel quez amon valor Vuel que pesson de vera amor ; 95 Car vera amor es caritatz, Qo es plazers vers, gang e gratz; E per zo a nom caritat(z), 121 v. Car es bona e ven de grat ; De grat ve, e de grat si dona. - 20 - 100 Que non aten c'om la semona; Bona es e non costa ren, Car a eels qui la volon ven. Ver' amors es, qui a cascun Qo qu'es <*' sieu propri fai comun ; 103 Ver' amors vol, e vueill o yeu, Sia comun so qu'era meu. Mos ''^^ pessamentz era mieus totz Avan que fos tornatz e motz ; Ar es e motz, ar es comus, HO E tant cant yeu y a cascus. E sap mi bon, car es de sen. Que deu anar cominalmen. Car sens es us avers tan cars, Que non I'es obs seyners avars. 115 Et un proverbi dizon tuig Que sens rescost'^' non porta frug. Et avers, cant esta resclaus, Non ret a nueill '*' ni lag ni aus. E raais pessar aitan mi platz. - (I) qu'es, ms. guies. '^' mos, ms. mas. (^1 rescost, ms. rescast. '*) a nueill, ms. ainneill. Aus = " vellus " ; Donat. Prov. ed. Stengel p. 43. The word exists in modern Provencal; Jlistral, Mireio, Cant 4, Str. 5. - 21 - 120 Que per pessar estau em patz. Per amor de pessar diray Un bon pessat que pessat m'ay. De quatre vertutz principals,'"' Quez om apella cardenals, 125 Que deu aver totz crestians E tots Judieus et totz pagans E totz horn segont son poder, Qui vol proeza mantener E conversar adrechamen 122 k. 130 Segon Dieu e segon la gen Ab cui deu viure e estar Ses mal dire e ses mal far, Ay bastit un petit romanz ; Mais qui be I'enten, ben es grantz. 135 De motz es paubres veramentz, Mais de sen es rics e manentz A eels quez apenrel volran E per obras lo compliran. (') Form. I, fin. : Quatuor virtutum species multoruni sapientum sententiis definitae sunt, quibus animus huma- nus componi ad honestatem vitae possit; harum prima est prudentia, secunda magnanimitas, tertia continentia, quarta justitia. Singulae igitur his officiis, qass subtus an- nexse sunt, honestum ac bene moratum virum efficiunt. - 22 - Cestas vertutz cardenals '*' son; 140 E dirai vos per cal raizon. Cest mot, quez hom ditz cardenal, Qui ben I'enten, pezillar <^' val. Cardenals ven de eardian, Et en Grezesc val aizo tan 145 Com pezillars en nostra lenga ; Per zo par be que d'aqui ''' venga. Pezillars es zo que la porta Sus '" el lundar sufre e porta, Clauzen et ubren la sosten, 150 E torneyan son luec reten. Cardenal son dig per aizo Cil de Roma, qui bels espo ; Car regir devon e portar Santa Eglieiza e governar. 155 E I'apostoli, qu'es vicaris'^' De Jhesu Crist e vers armaris De la fe e porta e us. I'' cardenals, ms. cadernals. *^) peeillar, ' hinge." C d'aqui, ms. diqui. '*) Sus, ms. Sis. '*' cascus (i. e. of the cardinals) ought to support the pope (I'apostoli); they should govern those who are under them (segon iaylia), and obey the pope {per seynoria). - 23 - Deu sofrir e portar cascus, E governar segon baylia 160 Et obezir per seynoria. Vertutz es dixa de verdor ; 122 v. Car erba vert segon color Ha en se forza de natura ; E tan quan la verdors i dura 165 Viu ades e creis e amplis Cel luech on natura I'asis. Vertutz es doncs verdor de cor, Quel ten vert dedins e defor(s);' Viu lo ten e fre[s]c e jausen, 170 Que non tem freg ni caut ni ven. Freg es malvestatz, que destreyn Los malvatz '" tan fort quels esteyn. E cautz es tribulatios, Trebaill d'angoissa a passios 175 E tug enueg qu'el segle venon A eels que mala vida menon E repren mala conscien§(i)a, Quez es durable penedenza. Ventz es erguil de vanidat, 180 Don nayson tug I'autre peccat. '■' malvaU, ms. malautz. - 24 - Car ergueil es comenzamentz E fis de totz los fallimentz. Primers ven e derriers ''' s'en fug ; Car non pot averar son cug. 185 Vertutz es totz bos aibs que nais En cor, e s'es per se val mais; Pero s'autre la '^' esercis, E ben s'i pren, e s'i noyris, Val aitan com se y era natz. 190 Non es meyns mas lo temps passatz ; Car se per se y fos vengutz, Ges lo tems no fora perdutz Quez hom puynet a eisereir, 123 k. Quant per se i degi'a venir. 195 Qatre son, e quatre partz fan. Una n'esta ades avan; La segonda garnis I'esquina; A cascun latz altras n'aizina. Tam be s'acordon totas quatre, <') e derriers s'en fug, ms. ederries enfug. I have cor- rected derries in this Hne and desiries in 1. 936, as they seem to be isolated cases of this orthography. But of. Meyer, Les derniers Troubadours de la Provence p. 23, and Bartsch Denkmaler der Prov. Poes. note on 55,12 ; 293,36; 298,20. ('' la, ms. li. - 25 - 200 Que nulla res non pot abatre Cel home, quez elas regisson ; Daus totas partz tan lo garnisson, E fan li pezillar tan fort, Que non tem neis peril de mort. 205 Oil davant a nom providenza, savieza, o prudenga. Savleza noms vulgars es ; Mais I'autre dui non o son ges E nostra lenga enaissi ; ■no Car trop retrazon al lati. Mais em PoIIa et en Toscana Son vulgar e paraula plana. Providenza vol dire tan Com far luyn esgardar avan. 215 Providenza fay loyn gardar Ab uells '"' de cor go c'om deu far. Aisso eis dizon I'autre nom. Qui bels enten de cap e som. Davan estai casta vertutz 220 Si com ferm e feels '^' escutz ; E eel qui la vol e la te Cosseil ades per bona fe, '" itells, ms. nulls. '*' feels, ms. feele escutz. - 26 - E pari ab lui privadamen, El ditz : " Amies, a mi enten ; 225 Car bet promet, si creirem vols, Ja not venra ira ni dels, 123 v. Que ben not passes lemnen. E coseil ti premeiramen,''' Que totas causas ben cossires, 230 Estmes, perpesses et albires ; E non lur dons plus dignitat. Que natura lur n'a donat. Car saber deus, moltas res son Bonas, e an mala faisson; 235 Autras n'i a de bon semblan, Que son malas, plenas d'engan. Non las jutges doncs per semblanza, Mas per ver e per esprovanza. Totas cestas causas mondanas, 240 Que leu passon, tengas per vanas ; Ja non gardes per maravilla Not fazas plus ric ni plus gay Per causa que tot jorn desvai. '') Form. 11, 1: Quisquis igitur prudentiam sequi de- sideras, tunc per rationem recte vives, si omnia prius sestimes et perpenses, et dignitatem rebus non ex opi- nione multorum sed ex earum natura constituas. - 27 - Qo quez auras sia ben t(i)eu ; ''' 245 Per te o despen e per Deu. De ton aver sias tan seyner, Que I'aver not pusca destreyner; Car jamais be no t'anara, Puis I'avers ton seyner sera.'^' 250 Not fazas avol per non ren, Car avers leu va et leu ven; Et aquo n'a hom de gasain, Que despen aisi com s'atayn. Savis hom no merma ni creis, 255 Ans es totora el mezeis ; On que sia, el eis sera. Tan quan lo '"' tems nos camjara 124 r. De tal guisas sap adornar Ab lo tems que nol cal mudar. 260 Mermars es quant om s'adolenta f) Form. II, 2 : Nee apud te quse habes, tanquam aliena servabis, sed pro te tanquam tua dispenses et utaris. (^1 sera, ms. seria. '') Tan quan lo, ms. Tant lo. — Form. II, 3 : Si pruden- tiam amplecteris, ubique idem eris, et prout rerum modus ac temporia varietas exigit, ita te aecommodes tempori, nee te in aliquibus mutes, sed potius aptes, sicut manus, quse semper eadem est, et cum in palmam extenditur, et eum in pugnum restringitur. - 28 - Per clan o per mal que turmenta; Que '■' tals n'i a son tan dolen, Can ran perdon, que perdol sen. E mermas trop, qui tan s'espert, 065 Se pert aver, quel sen ne pert. Creissers es qui s'ergoillosis, Tant qu'ent menspreza sos vezis. Mermars s'aven d'adversitat/'' E creissers de prosperitat. ■270 Se savis yest, not carapjaras ; En totz luecs totz terns us seras. Aissi com le mans,''' can s'esten, Es mans, e pueis [tot] eissamen, Cant hom I'a tornada en poyn, 275 Savis hom es us pres e loyn. A savi home s'aperte Qu'en dar conseyl pesse gran re, E ben I'esgarde e be serque,'*' Per tal que nuilla res no y berque. 280 Savis hom no ere ni 'n descre '"' Que, ms. Per, probably confounded with Per of the preceding verse. 1^' d'adversitat, ms. de adversitat. <') nums, masculine in this case ; feminine in 402, 746. '*' he serque, ms. besserque. - 29 - Tot go c'om li ditz en desse; E zo on coven a duptar No deu horn desempre jutgar ; Ansz deu retener la sentenza 285 El cor, tro plena conoissenza Aia d'aizo, c'om li dira ; E aissi plus savis parra. Se savis iest, ren non aferms, (E) Entro qu'en sias fort be ferms 124 v. 390 Quez es go que vols afermar ; Car moltas vetz menzo[n]ja par Aizo que sera veritatz; E moutas vetz es falsetatz Qo que de primas sembla ver. •295 Per zo coven ben assaber Que diras ; car, pueis quez er dicha, Ta paraula es cais escricha. Pueis qu'es eissida del carcais, Paraula non y torna mais ; 300 Nulla paraula plus que ventz Non a fre, mas passa las dens. Si com I'amics fai mala cara '"' (') Form. I, 4: Nam sicut aliquando tristem frontem amicus, et blandam adulator ostendit, sic verisimiKtudine coloratur Veritas et ut fallat vel surripiat conatur. - 30 - Mantas vetz, el lausengier clara, Aissi veritatz si rescon 305 Per semblant ''' e estai preou ; E falsedatz fai bel Semblan Per miels semenar son engan. Savis honi no i er ja subtatz,'-' Car totora estai menbratz, 310 E lueihn avan ten son esgart, Per tal qu'en totas res si gart ; En son cor nota e prepausa Per razon de cascuna causa Gals fis la sec, qui la comenza. 315 Savis om en ren nos bistenza/''' Ne nuilla res non lo subt(i)e(i)ra ; Ne dira per nuilla mane(i)ra : ' Non cujava que m'avengues Aisso c'aras avengut m'es. ' 3-20 Savis horn non esta en dupte, Que nuilla res I'avenga subte. 125 e. '*' semblant, ms. semblcmc. <*' subtats; cf. 316, 658. The usual form is soptar. (') Form. I, 5: Nihil tibi subitum sit, sed totum ante prospicias ; nam qui prudens est, non dicit : ° Non putavi hoc fieri ; " quia non dubitat, sed expectat ; non suspicatur, sed cavet. - 31 - Savis hom non tern aventura, Cals que sia o mala <'' o dura. Savis oin enquer per raizon 3-25 De tot fag, si es bon o non ; Lo comenzamen e la ii Vol saber, el mei altresi. A savi home si coven Que sia ferms en tota ren ; 330 E zo quez aura comenzat Sia per lui ben acabat(z) ; Car '^' comenzet es razos Del acabar plus c'autre pros. Savis hom no vol comenzar 335 Causa que notz en [a]cabar. Savis hom non er galiatz, Ne autre per lui enganatz. Se savis iest, non failliras ; Tey cug seran, can los diras,'^' '" mala, ms. mals. '*' Car, ' the fact that." — Form. I, 6: Scito in quibus- dam te debere perseverare, quia coepisti ; qusedam vero nee incipere, in quibus perseverare sit noxium. (') Form. II, 7: Opiniones tuse judicia sint; cogitatio- nes vagas velut somnio similes non recipies, quibus si animum tuum oblectaveris, cum omnia disposueris, tristis remanebis. - 32 - 340 Cais juzizi, ferm e proat, E totz tems mais d'auctoritat. Savis hom non alberga ja E son cor fol pessat ne va; Car pessatz vas, que so mi sembla, 345 Tol a home lo cor e I'erabla ; E on plus s'i deleitara, Plus tristz al partir remanra. Savis hom de tal guisa serma Son pessat, quez e ver si ferma ; 350 E vol sa cogitatios Sia deliberatios, Questios esgardament[z]. Aitals sia tos pessamentz, 125 v. Ja vanitatz no y aya luoc 355 Ne per de veras <"' ne per juoc. D'ops e de sen ''' tos pessatz sia, E fermes en ver tota via Ta paraula, e tos sermos Sia totora profetchos. 360 Enduire deu monestar,''' (1) veras, ms. deveirs; cf. 1358. '^* de sen, ms. dessen. <" Form. II, 8 : Sermo quoque tuus non sit inanis, sed aut suadeat aut moneat aut consoletur aut prEecipiat. - 33 - E confortar o comandar. Enduyre es cant horn eiiseyna Aisso, c'om vol c'us altre faza, Ses mandaraen e ses inenaza. 365 Monestars es mostrar <'' blanden Qo don pot pueis far maiidamen, Cant lo monestars non y val. Confortars es, qui contra mal, Quez ira e dolor aporta, 3T0 Lo suifren us au(s)tres conorta. Comendars es, qui a menor Ditz : ' Fai zo que deus per amor.' Non lauzes trop, non blasmes trop ; Car trop son trop, aissi o trop. 375 Trop lauzars es de lausengier ; E trop blasmars de mal parlier. Trop lausar non sembla d'amic ; E trop blasmars es d'enemic. Trop lausars non par veritatz ; 3S0 Trop blasmars par iniquitat[z]. Trop lausars es olis que oyn ; Trop blasmars aguilla que poyn. De tal guisa tot homen lauses, '*' mostrar, ms. mostran. - 34 - Que te mezeus en luy <*' ron lauzes. 385 De tal guisa ome repren, i26 e. Que del rependre aprenda sen, Meillur[e] s'en, e(l) plus te'n ame, Pel repenre amic ti clame.''' Testimoni fai '^' a vertat, 390 En dreg ver, non per amiztat De celui per cui lo faras, Ma per zo car lo ver sabras. Can prometras, fort ben t'o pessa ; Mais vaDlal redres quel promessa. 395 Qo es a dire, mais daras Totora que no prometras ; Per.mai donar prometras meyns., Et aissi no seras ateins De menzorga <'' per ton prometre, 400 Se prometre laissas per metre. (') en lui, ms. nelui. The form mezeus occurs in 616, meseus in 1517. ''' ti dame. There is a blot in the ms. on ti cl, which makes the reading somewhat doubtfiiL '^' fai, ms. /"an — Form. II, 8: Testimonium veritati, non amicitise reddas. Gum consideratione promitte, plenius quam promiseris prcesta. W menzorga, ms. monsorga; cf. 1678. - 35 - Pero non die be, no prometas,''' Ab sol c'ab man plus larga metas. Ges per zo lenga non tenzona, Se plus, quil '*' non promet, mais dona. 405 Mas adoncs pren granda vergoyna '"' Per mai donar es vertadeira, Per meyns dar torna menzongeira. Savis hom non es occios ; **' Son pessat part en tres sazos. 410 Qo qu'es prezent vol ordenar, E zo qu'es passat recordar. Aizo qu'es a venir cossira ; E de tal guissa o albira, Qu'en puesca s'es bes esgauzir, 415 E s'es mals c'o puesca sofrlr. Qui zo qu'es passat non recorda, Ges de tot ab ml non s'acorda. 126 v. Per nient viu e ses maistre. '" prometas, ms. prometras. '^' quil = qui lo ; or should it be qu'il ? O There is evidently a gap here ; the rhyme is wanting. W Form, n, 9 : Si prudens fuerit animus tuus, tribus temporibus dispensetur ; prsesentia ordina, futura prsevide, prseterita recordare. - 36 - Qui no vol recordar registre. 420 E,egistre(s) son las escripturas, Que reconton las aventuras Que son vengu(n)das tro aissi; E registre(s) son atressi Las images e las penchuras, 425 Com fai en peiras fortz e duras Et en bon fust per cela gen, Que per se letras non enten. Tot cant es fag es cais leissos Per far los faitz pressentz plus bos. 430 Tot lo ben el mal c'om retrai Savis enten per valer mai. Lo ben apren per tal quel faza ; El mal de se tol et eifaza. D'Alexandre e de Cesar 435 Conta bom per eissample dar, Quez en dreg se cascus s'efforz Contra malveztatz, que destorz vol destorzer tota ren, C'om non la faza ben ne gen. 440 Quil tems presen non sap passar Adrexamen, si com deu far, Ges non es per savi tengutz ; Ans es vers fols et esperdutz. - 37 - Qui zo qu'es a venir non pessa/'' 44o Es coma cerps, c'az esdemessa Cor sus pel ran, tro que trabuca, E del cervel bueia la Quca. Meyns es de cerb e de cabrol Qui non vol segre may son vol ; 127 r. 450 En dig et en fag es hom fatz D'aquo don non es apessatz. E se y aven una vegada, Es aventura leu passada ; E per zo car s'es aventura, 455 Non t'i fizes, que petit dura. Savis hom a las oras pausa,*'' Que non ditz ni fay nuylla causa ; De lenga pausa e de ma. O The figure is that of a stag running along the pre- cipice until he falls and breaks his head. — a^ esdemessa, ° leaping, " "en bondissant ; " cf. Flamenca 1. 426 ed. ^e M. Meyer, and the glossary, sub verbo. — ran or ranc = ° saxum eminens super aquas, " Donat. Prov. ed. Sten- gel p. 43. — Imeia = vueia, vuia, from vuiar, voidar, Gatal. vuydar, {buydar in Jaume Febrer 154). — Quca is probably the equivalent of the Italian zucca, in the po- pular meaning of ° bead." Cf. 586. '^' Form. II, 10 : Nee semper in actu sis, sed interdum animo tuo requiem dato, et requies ipsa sit sapientise stu- diis et cogitationibus bonis plena. - 38 - Mas ges per aquo non rema, 460 Ne per re non deu remaner, Cades no pesse de saber ; Ja son cor non er del tot bios De bonas cogitatios. Savis hom, s'en re nos trebailla, 465 Ges per tant non recueyll noailla. Nuailla es malvatz repaus, Que ten cor aissi pres e claus, Que negun' ora nos reissida ; E es pietz de morir sa vida. • 470 Can savis hom son cor alarga,''' E de pessament lo descarga, Ja tant non sera descargatz, Que sia soutz ne(n) desliatz. Se pessa meins alcana vetz, 475 D'autra per zo non pren malvetz. Savis hom a gran re mestiers ; '"' Que cascus es fis et entiers. (') Form. 11, 10: Aliquando animum remissum habet, nunquam solutum. accelerat tarda, perplexa expedit, dura moUit, aspera tentat, ardua esaequat. scit enim quid qua via aggredi debeat, et cito singula ac distincte videt. ex apertis obsoura sestimat, ex parvulis magna, ex proximis remota, ex partibus tota. (2) gran re mestiers, " many qualities.' - 39 - Qo qu'es tardiu sab far cochar, Et adouzir zo qu'es amar : <"' i8o Aizo qu'es aspre torna len, E go qu'es raust aplana ben. 127 v. De tota ren conois e sap Cosi'n deu horn venir a cap. Totas res despezega ''' tost 485 E a pressen e a rescost. Ades pessa de bon cosseill; Can I'au, a son obs I'apareill. De causa aperta sap triar Que n'es oscur, que n'es clar. 490 En zo qu'es pauc conois gran re, E zo qu'es de prop per luein te. Be sap de part un tot complir Per dreg e per lial albir. Aizo c'om ditz segontz dig pren/'' ''' Ms. E zo ques amar adouzir. '^) despezega, despezegar, from * dispedicare, "disen- tangle." Compare the expressions current nowadays in Southern Italy : I capelli sono impedicati ; and spedicati for pettmati. The Latin phrase is : perplexa expedit, quo- ted above, verse 470. '') Form. II, 11 : Non te moveat dicentis auctoritas, nee quis, sed quid dicat intendito. nee quam multis, sed qu[al]ibns placeas, cogita. — I have left the form segontz ; cf. Cat. segons. - 40 - 495 Quez el ''' dizedor no s'aten. Le ditz lo mou, e nol dizeire ; Sel dig es bos, lo dig vol creire; E s'e(i)ra mals, ja nol creir[i]a Per dizedor, quis vuilla sia. 500 Savis hom non a son enten, Que plaza mas a bona gen ; Saber vol a cui, non a quantz. Plaza per fag e per semblantz. Non cura de quantz, mas de cui, 505 E los amies et om[s] <^' de lui. Savis om no vol ecercar '^' Causa que non pusca trobar. Ayzo apren c'ap nostres pot, E I'altre ten cais eis desnot. 510 Qo desira que dessirar Pot totz bos hom senes blasmar. . Savis hom en tal loc nos leva,'*' On I'estars enueia e greva ; 128 r. Car s'en estan y ha paor. (1) el = en lo. (2) oms; of. Bartsch, Chrest. Prov. 3^ ed. 187,40. (') ecercar = essercar, ensercar, " seek for. " Cf. 768, 1429. (*' Form. II, 11 : nee albiori rei te imponas, in qua tibi stanti tremendum, descendenti cadendum sit. - 41 - 515 Al dexendre n'aura major. Savis horn adoncs s'aconseilla,''' Can SOS afars miels s'apareilla. Cant es en gran prosperitat, Adoncs ve quez a majorat 520 De sen e de retenemen. Contra tot es ben ega[l]men. C'aissi coma gales ben oncha Fai en la mar plus leu sa poncha, Que al qu'anc no fo espalmada ; 525 Si es plus tost eslenegada Vlda d'ome quant meils li va, Que cil que totz sos obs non ha. Pessa tot ben ; aissi tenras Tes <^' pes ben ferm* que non cairas ; 530 Be sabras on deuras anar E remaner e demorar. Car hom es naus, el mon es mars, Ez em perill totz sos afars ; Car no y a ne cala ne port, (') Form, n, 12: Tunc consilia tibi salutaria advoca, cum tibi alludit vitae prosperitas. tunc te velut in lubrico retinebis ac sistes, nee tibi dabis impetus Hberos, sad cir- cumspicias, quo eundum sit, et quousque. <=) Tes; cf. 1245. — 42 - 535 On pusca star segurs" de mort. On plus er om oyntz e politz, Plus lieu poyra esser peritz. Estai e eels doncs tota ora ; Membret de Dieu tart et ab hora. 540 Apren cascun jorn vol(i)entiers, Ais[si] com si mil ans entiers Sabias sas e jauzentz viure. Ton cor ten de peccat desliure, Aissi com si morir sabias 545 Al maiti can ti levarias. lasv. Un pauc ti vul encara dir, De quet deu totz tems sovenir. Usa de mi, si com deuras, A bona fe on mai poyras ; 550 Qo es a dir, tot simplamen Faras lo mieu comandamen. Que no vuel ges, que trop m'aprimes, Ni trop m'asotiles, nim limes ; Cor <'' sapchas be que, s'o fagies. ") Cor; of. 923, 1365, 1501. — Form. VI, 2: Nam si pru- dentia terminos suos excedat, callida et pavida comuiise- ris, investigator latentium et scrutator qualiumcunque noxarum ostenderis. Notaberis timidus, suspiciosus et con- temptus, attentus, semper aliquid timens, semper aliquid - 43 - oob En nom trop malvatz ne cayries. Om ti appellaria moysart, Tiic e. sospetios e rainart, Otracujatz e veziatz. Serias ''' dese rtoncs appellatz <-' 560 Enganaire, tracher e fals, E pueis comina,lmeut horn mals. E no y a peyor nom de totz, Qui ditz : ' Cest horn es mal e glotz. ' Nuills horn en lui no deu fizar; ,565 Tot home cuja enginnar Ab sobresen et ab primeza. Si vol cobrir de sa maleza; E cil cuberta non es res, Car lieu si mostra mala fes. .570 Garat doncas en luec de me No sia moissoni' ''' ab te. Car ma enemiga es mortals, quserens, semper aliquid convincens, qui subtilissimas su- ispiciones tuas ad reprehensionem impingas admissi. <'' Serias, in this case a dissyllable; ct. parlarias, 700. (^) Form. VI, 3 : mostraberis digito astu plenus, ver- sipellis et simplicitatis inimicus, contemptor culparum, et postremo uno nomine vocaberis a cunctis malus homo. Tuc = Catal. tosch, Sp. tocJio, Ital. toeeo ? (5) moissonia, " cowardice; " cf. 556. - 44 - E contrafai mi per leyals.''' Sem vols creire, si com dit t'ay, 575 Vertutz et escutz ti serai ; E si creire no m'en volias, Dieu e me e bon nom perdrias. 129 r. Bos noms vol dire bona fama ; E eel ha bon nom qui Dieu(s) ama; 580 Car Dieus ama luy atressi, E fal venir a bona fi. En totas res, sil fis es bona, Pren le caps lauzor e corona." Cela vertutz que ven apres 585 Ten(e) home ferm e dreg em pes ; Car del zuquet tro al talon Li fai complida garnizon Ab espatleras fortz e leus E tals que nuil fais nol par greus. 590 Cist vertutz es forza de cor. Cades ten home en demor, Solatz a Dieu et alegranza, E toil ira, dol e pesanza. Cist vertutz desegentre sta; 595 Car major forza totz hom ha leyals, ms. legale. - 45 - En las partz que son desegentre, Non ad avant per mei lo ventre. Cist forza vens ''' autrui e se ; Autrui forzan, se per merce. 600 Son amic garnis fizelmen, E mostra li cortesamen : " Amies, se mon conseil vols segre, Viuret fara(n) totz jorns alegre, FizanzoSj franch e ses paor ; 605 E totz hom ti fara honor. E satchas be, fort es grans bes,''^' Qui es segur en totas res, E sa vida enaissi gar da. Que de nuilla ren non ha gar da; 1-29 v. 610 Mas ab ferm cor e seguran Aten sa fin oy e deman. E qualquez ora que li<'' venga Non fay parer qu'en ren la tenga; Be sap que non pot esquivar 615 Mort; per zo non la vol duptar. (') mns, ms. ventz. f Form. Ill, 1 : Magnum bonum humani animi est non timere, sed constare sibi et finem vitse intrepidus expectare. ''' que li, ms. quel. - 46 - Aquo mezeus c'om viu se pert, Qui per paor de mort s'espert. Se mi amas, saps que faras?''' Ja re ad ancta not tenras ; 620 Mas, qui lat fai, diras dese: ' Anctam vole far, e fez la se ; '^' Mos enemies no m'a nogut, Mas de noeer a cor agut. ' Amies, cant auras em poder 625 Ton enemic, faz ti saber Que per venganza deus comtar Car''' ti potz be de lui vengar. Non es mai venganza tan bona Com quis pot vengar e perdona. 630 Amies e pretz e gasardon Gasayna qui vens <*' ab perdon ; Dieus e segles Pen ama plus, (') Form. Ill, 2 : Si magnanimus fueris, nunquam judi- cabis contumeliam tibi fieri. De inimico dices : non nocuit mihi, sed animum nocendi habuit. et cum ilium in pote- state tua videbis, vindictam putabis potuisse vindicare ; scito enim magnum et honestum vindictse genus esse ignoscere. (*) la se, ms. lasse. '') car, ' the fact that. ' w vens, ms. vents. - 47 - E ret I'en gazardon cascus ; Car Deus Ten dona plus soven 635 ' De SOS enemies vengemen; E totz le(s)i'' segles ditz ne be, Et as ne mantengutz jase. Not venges d'ome ab mal dir, Nil fazas a rescos auzir. 640 Non digas mal, ne no menaces ; Ond mas poyras mal dig esfaces. m k. Ton enemic non blasmaras, Mas s'en aus mal dir, tu diras : ' Ja se no fos valentz e pros, 6i5 Guera non agram entre nos ; Mas car es pros et afortiz E de coratge ben arditz, A me mezeis ansa fer mal E per zo prova '*' que pro val. ' 650 Tot apertamen requeras '^' Ton enemic, quant li poyras Faire mal de cors o d'aver; (') le{s) ; cf. 59. (s) prova, ms. prove. C Form. Ill, 3 : Neminem susurro appetas, neminem suffodias ; palam aggredere. non gei'as conflictum nisi in- dixeris ; nam fraus et dolus imbecillem decent - 48 - E faras li avan saber, Que fayre vols ab lui barailla. 655 Car non coven quez ieu assailla Null home desapercebut ; Nel vueil aver aissi vencut. Ne s'atayn quez ieu omne subte ; Car qui subta, sembla que dupte 660 Que non aya de forza tan, Com eel cui vol subtar avan. Engen, bauzias et agag Son d'ome volpil, d'avol plag. Ja non er ''' de ma compaynia, 665 Qui trasnuecha per rauberia. Ja non sera mos cavalliers, Qui per raubar se fa guerriers, Ja hom per esclavar de nue(i)g, Ni per traire pastors de cueg, 670 Ni per rana portar en man E gitar en gola de can; Me non aura ne sa paria, Nel vueil trobar ja en ma via. iso v. De lop e de volp es parentz, 675 Qui de nueg fay mal a las gentz. er, ms. sera; corrected for the metre. - 49 - Mos amies seras e mos fils,''' S'enaissi garas tos perills, Qu' intz not geras ''' si coma fols, Nels esquives si com horn mols. 680 Res no fay omen temeros Mas avol cors e sospeizos, Quel recorda sa mala vida, Cant la sent de peccat farsida. Aras ti vueil dir e mostrar 685 Cosi deuras de mi usar. Ja per me non leves erguell, Car a nuilla ren pietz non vueill ; E pus ab me I'ajustarias, Om cruzels et esflatz serias, 690 Menazantz, torbatz, ses repaus, Villas, enuios, fers e braus, Que no sabrias honestat(z); Antz ti farias tan cochat, Que no portarias honor 695 A maestre ne a doctor. No gardarias fag ni dig '■' Eris magnanimus, si pericula non appetas ut te- merarius, nee formides ut timidus. nam nil timidum faoit animum nisi reprehensibilis vitae consoientia. '^' geras, ms. geres. - 50 - Ni ren que trobe om escrig. Los sobrecils legatz tenrias ; E per gran ancta o aurias, TOO S'ab ome parlarias en bas. L'un ferias en eis lo pas, L'autre cassarias dese, Que patz ja non auri' ab re. Garat d'orgueill, sovenga t'en,''' 705 Que no vueil son acointamen ; isi r. En faz pro ardit barayllier. E se d'ergueil me fas parier, Donara ti tantz enemies Que not remanra us amies. 710 Om orguillos nos pot suffrir, Cant de null ome au ben dir ; Mais vol venir a mala fi, E so nom sebeillir aissi, Quez ab son cor puesea trobar 715 Qu'en tot lo mon aya son par. Aias de mi cesta messura, Que not metas en aventura Trop granda per ton ardimen ; Ne la doptes per espaven. O t'en, ms. ren. - 51 - 720 No farai plus comandamentz ; Pro 'n as d'aquestz si bels entenz. Per me meseissa son tan gi-antz, Que, se fazia loncs comantz, Ja non poiria cor trobar, 725 On pogues fort ben albergar. Qu'en totas guisas y a pro, Cant pusc trobar negun baro, Qye mos comandementz acuilla, Si ab se albergar los vueilla. 730 Mas tu es mos amies corals E ma cambra e mos, ostals, E fas tot zo qu'eu ti coman ; Car res non es greus ad aman. E eu son vertutz aitan cara, 735 Que leu me pert qui be nom gara ; E son tan vils, que volentiera Sec home de bona maneira." isi v. La terza vertutz es tan bona, Que de totz bes porta corona. 740 Honesta es, neta e pura, E per aquo a nom mesura, Contenenza o atempranza; Que fai sos afars ab balanza. Omen ten gauzen et en patz. - 52 - 745 Et esta dau[s] lo destre latz ; Car pus Cauda es la mas destra Per natura que la sinestra, Et obra plus apertamen Ades e plus desliuramen, 750 Que la senestra mas no fai. Per aizo daus '*' eel latz estai Cella vertutz, e deu estar Per totas obras atemprar. Mesura es tan ben apresa 755 E tan douza e tan cortesa, Que son amic privat conseilla, Et estai ades ad aureilla : " Amies," fai sil, " sim vols amar,'^' Superfluitat deus laissar, 760 Ja causa sobr' ops no mantengas ; Tos desiriers aissi destrengas, Que non iescon de ton poder. Sabs cosils poyras retener ? <^' En ton cor pessa et garanda 765 De ta natura can demanda ; E sapchas can vol avareza, ''' daus, ms. dante. '^) amar, ms. amer. *'' retener, ms. reienerer. - 53 - E can demanda cobedeza. Quan ben ecercat '' o auras De ta natura, trobaras 132 r. 770 Que petita causa I'aonda. Mas avareza es preonda, E cobedeza non a fons ; Ans y cabria tot lo mons, E aquo que(t)z el mon si clau ; 775 Tant a gran sac e fer e cau. Ben es doncas de foyl cossir, Quis trebailla de leis emplir. Si mi amas aco vencras,'*' De te raezeis pagatz seras ; 780 Qo es a dir tu auras pro Ab te mezeis tota sazo. Qui de se mezeis es pagatz, Ab grans manentias fo natz. A cobedeza met tal fre, 785 Que la faza estar en se; E aissi la tenga destrecha, '*' ecercat, ms. e cercat, the e being indicated in the ms. by the conventional sign for et; cf. 506, 1429. (■) vencras; the c is not very distinct in the ms., but the whole word is certain. The form comes from the present vencre. Of. Diez Gram. Rom. Spr. II', 206 and the note. - 54 - Que no isca de via drexa. Cant a sa guissa '"' pot anar, Terra cuja somsir '-' e mar ; 790 Et ades en I'aer mosqueya, E fay languir home d'enveya. Tant es ardentz, aspra e mala, Que se destrui et autrui tala.'^' Razis es de totz los peccatz 795 En que pot consentir etatz. D'esperit es plaga mortals, E azinamentz de totz mals. Orba es, no gara ques faza, Et a meins on plus se percaza. 800 Car es orba, saber trassail, Et con mais apren, e plus faill. 132 v. Aissi fort a I'autrui s'aten, Quez aquo sieu ten a nien. Cant hom es cobes ne avars, 805 Nol ten pro beures ne manjars. Om cobes vol tot aver, f A sa guissa, ms. asagutssa. '•^'1 Somsir ; another example to be added to those cited in Romania, VI 436. Cf. also VI 148. '') tola = talJia, talla. The copyist rarely uses I alone for the sound of Ih. See Introduction, near the end. - 55 - E horn avars tot retener. Tot perdon, car tot o volon ; Qo qu'il engranon autre melon. 810 Celas causas que tant blandisson, Que bon coratge frevolgisson, Qui las acuil ni las mante, Bels dolz amies, osta de te. Per salsa pren o per metzina 815 Tota re que delieg azina. Meils deu hom per salsa manjar, E per metzina meillorar. Aissi doncas ton delieg cures ; Per lui esforzes e meillures. 8-20 Delieg es cais effermeria ; <'' E qui vuol estar tota via, Ges no y meillura ne i esforza, Ans esteyn son pretz '*' afollon, E fermeza de cor amoillon, '') effermeria, ms. esfermeria. (*) Something has fallen out here; there is no rhyme for esforza; esteyn is singular, afollon plural. The cor- responding passage in the Latin runs thus ; Form. IV 3 : Impone concupiscentise [tusej frenum [et modum], omnia- que blandimenta, quee occulta voluptate animum trahunt, rejice. - 56 - 825 Om atempratz deu esquivar E de se tol(r)re e cazar. Quis repausa e non es las, Sos repausars no val un as. Cant seras lasses,'"' pausa ti, 830 Per tal quet leus plus fortz d'aqui. E tot delieg enaissi '^' pren, Qu'en vaillas mais al partimen.'^' Cant Alexandres conqueria 133 k. De tot lo mon la seynoria, 835 En Babilonia estet ; E car un pauc si delichet Plus que a lui no covenia, Mori'n avan que non devia. Aissi fay de tot delieg ; '*' 840 Sel caps t'ahonda, laissal mieg. Car totz delieg, quil sobremena, Sapchas qu'en trebayl si termena. No i a delieg tan delechos. '*' lasses; cf. eisses, 954. For other examples of this lengthening see Flamenca, ed. Meyer, Introd. XXXV. (*' enaissi, ms. onaissi. (') al partlmen, literally " at the separation, " " when you have finished.' w delieg, ms. deleig. - 57 - Quil sec trop, non torn enuyos. 845 De manjar auras tal usanza, Que totora penras esmanza. No menges tan, que desgerir Ben non o puscas e sufrir; Ab talant ten part tota hora. 850 Quor que manges, tart o ab ora, De zai talan ades rema, E ja manjars mal not fara; Qo es a dir, no manges tan. Que de plus no ayas talan. 855 De beure(t) pren aissi gran cura, Que not sopte mala ventura De ser ibre, car no s'es res Per cui om sia tan lag pres. Ebrietatz es tals preisos, 860 On ja non intrara hom pros, Ne mos amies, ne mos privatz. Car aquest motz, ebrietatz, Ditz en Grezesc fora de via. Car totz homs ibris si forvia, 865 No sab ques ditz, ne sab ques fay ; 133 v. Per zo foras de via vay. Eazos es via e sendiers. Per on mena sos cossir[i]ers - 58 - Pros ora a son enteiidemen 870 Ab conoissenza e ab sen. E qui razo(s) per beure pert, Malastruch sembla e maynbert.''' De tal maneira doncas beu, Que razos aia qo que deu, 875 E ta natura eissamen; En beure non ans plus quiren. Per trob beure ven raalautia ; E ja neis '■' om ibris non sia. Qui manja e beu per mesura, 880 Eazo salva e sa natura. En qualque compaynia que sias,'" A manjar de nueg o de dias, en antra comunitat On seras vengut per ton grat, 885 Enayssi ab totz ti conforma, Que regla lur sias e forma De viure ; pero aissi viu, c maynhert; the reading is quite clear, but I have not been able to find the word. (^' ja neis, should it be ja/mais? ('' Form. IV, 3 : Observa ne in convivio nee in quali- bet vitae communitate quos non imitaberis damnare vi- dearis. - 59 - Quez hom not tenga per esquiu, Ne puesca dir que dampnar vols 890 Cel cui semblas e semblar sols. Cant auras causas deleitosas/'' Quet semblaran ben saborosas, No y ayas gran deleitamen, Ne las tengas trop a nien. 895 Ja I'autrui non desiraras, Et aissi totz terns francs seras. Qui desira zo que no ve, 134 e. Pena Ten sec qu« trop leu ve, E on c'on tenga vay ab luy. 900 Non desires doncas I'autrui;'*' Car si fas, pena t'en segra Dese, e pro no i auras ja. Zo don viuras aissi aguisa, Que non cures de manta guisa, 9)5 Ne i percazes diversitat, Que tayn a superfluitat. En ton menjar aizo enten, Qu'en puescas vi[u]re solamen. Per viure manja, no per al ; (I) Form. IV, 4: Nee prsesentibus deliciis inhserebis neo desiderabis absentes. (-) doncas I'autrui, ms. doncs laun vi. 910 - 60 - De manjar no fazas jornal. Al delieg non t'aprocharas,''' Mas al condug can fam auras. Fams ti amen, e nol sabors Del condug; qu'entre las meillors 915 Salsas que son deus fam comtar ; Sens aquela non aus manjar. Desirier que natura dona,'-' On plus fort poyn et aguillona, Rezem un pauc; non deus pessar 920 Mais cosit laxe tost estar. Not delieg essa rezenzon, Mas passa outra de randon. Cor fols es, qui nos desempacha On plus tost pot ''' de plancha fracha. 925 De fane e de mala carreira (') Seneca, ms. Par. Bibl. Nat. 12471, fol. 97 : Quant tu 'n as de manger voloir Fams eseommueve ton palais £t non pas savors de palais De vorde saTour Poitevine Ne del Liege la galcntine. I*' Form. IV, 4 : Desideria tua parvo redime, quia hoc tantum curare debes ut desinant, atque ita quasi ad exemplum divinum compositus a corpore ad spiritum, quantum potes, festina te adducere. >'' pot, ms. ptior. - 61 - Deu hom exir de tal maneira, Que ben semble que issir ne vueilla. Se non o fai, es pores ques fueilla''' Volontiers e fanch et en lot 134 v. 930 Aissi defers con en la sot.'"' Ton desirier aissi rezem, Quez ades remanga[m] essem.*'' Pauc 6 pauc lo potz '*' tan seinar Que leu pojTas ab lui passar; 935 Cor sec asi can '^' pies non es. Mas qui ten ses desirie[r]s pies, Plus s'alargon, e plus demandon, E non pauson tro que sobrandon; Puis s'espandon, no y a coseil 940 Mas c'om del servir s'apareil A son desir de cui es sers Plus que s'istava pres e fers. "' feuilla, "buries," 'fouille;" Lex. Eom. VI 25. (^' sot, in Catalan, * ditch." <') rem(mga\m\ essem; cf. 945 sq. **• lo pots, ms. lo pats. The Catalan seynar corresponds to Sp. Scmtiguar, which sometimes has the sense of casfti- guar. This is perhaps the meaning here. If not, some correction like lo potz enseyna/r would be necessary. '*) Gar sec asi can, ms. Cosseca sican; for Cor, cf. 554, note. - 62 - Mon amic pregui e somon, Que fort si gart d'aital preson ; 9i5 Ja tan non ame son desir, Que de lui m'avenga partir ; Ans rezema son desirier Ab promessa et ab loguier Tant petit que non coste re ; 950 Aissi remayna francs ab me. Pessar deu horn cossi es fag, E de qual eissamplaire trag ; Jhesus ''' li deu esSer breviaris, Qu'eisses'^' Deus li fon issemplaris. 955 Totz horns sab be s'arma val mais De son cors ; qualcora '■'' quel lais, Lo cors no val ne tan ne quan ; Per zo deu horn ses tot coman Qo que plus val plus car tener. 960 Esforzat doncs de far plazer A ta arma plus quez a ton cors. 135 k. L'arma es dins, el cors defors : Per zo deu om de fors venir Et anar dintz l'arma servir. ''' Jhesus, ms. ()sfers. (^) eisses, cf. 829. <'' qualcora, ms. qual coral. - 63 - 963 L'arma es dona, el cors sirventa. E qui dona bella e genta, Clara e pura, ben polida, De bos aibs e de sen complida, Per sirventa laida e fada, 970 Quez anc no fez blancha bugada, Desempara, non es cortes Ne en drech ''' amor ben apres. Per Qo ai dig en drech amor, Car mol a petit de valor, 975 Qui no sab causir ne triar S'aital dona fai ad arnar,*^' Cant es de poder aitan ric, Que tot son obs fai ad amic, Que ja de re nol cal pessar, 9S0 Mais de leis servir et onrar, Et de gauzir totz temps ab ela. Mas garde se de la donzella. Tan non lausegne ne I'engane, Que I'amor de sidons li pane. 985 Era dirai plus sotilmen Cossi aquest dompnei s'enten, E cossi a nom cel(s) amies, W drech, ms. drach. C amar, ms. hamar. - 64 - Que per sidons es aitan rics. L'araics es eel entendementz, 990 Per cui saps e creis et ententz. C'a sa image te fe Deus, Per tal que foses totz temps seus. Cant go entendementz recorda, 135 v. Et razo del tot [ben] s'acorda,' ' 995 Qo es us rics dompneis privatz, Don ven salutz e sanetatz, Cantz e deportz e paradis E fis jois que ja no fenis, Ab sol que lealment se port 1000 Que[c]s vais son par entro al port, le portaniers no perdona Non pezatge tota persona. Qo es mort que pezatga totz, Paires e fils, oncles nebotz, looo Maires (e) fraires, sorors parentz, E cominalment totas gens. Aquest dompneis a grant solatz, A Dieu e a sos angels platz. Mais per major corona dar 1010 Dieus no vol de tot coformar; "' del tot [ben] s'acorda, ms. del tot s'acorda ab. - 65 - Antz vol que sia ben terapratz El pro e sensualitatz. Seusualitatz ven de(l) sen, Per cui le tortz obra e[l] sen ; 1015 E sa dompna totz temps agatcha, E son domnei can pot empacba. Qo es la donzela pa[r]liera, Que vol qu'entendementz I'enquiera, E dompnei ab leis e solace. 1020 E s'esdevenges qu'il I'embraQe,*'' E entendementz tant s'aba[i]sse, Que dompna per sirventa laisse, Razes s'en fug, et a tal dol, Morta seria per son vol ; 1025 Car SOS amies es lag vencutz, ise k. Car de sirventa s'es fag drutz,'^' E tan fort ab leis s'esgauzis, Que tota[s] res li cossentis. Cant es aissi enaraoratz, 1030 El torna cecs e mutz e fatz, E tacha sos bels vestimentz Ab peccatz et ab faillimentz. E razos non sab ren ques faza, '*' qu'il Venibrage, ms. illemhraQe. f') drutz, ms. drug. - 66 - Car non li val precs ni menaza; 1035 Tro quel vers Dieus, dolz debonaire, Dey[na] voler c'un pauc s'esclayre L'entendementz, fols malastrucs, Que non enten los plors nels ucs Que s'amiga per s'amor fai ; 1040 E soven pre(c)s de lui si trai, Et el no fai parer la veya, Ne jamays recobrar la deya. Pero cant s'es reconegutz, E clama Dieu e sas vertutz, 1045 Et a molt gran contrictio, E s'amiga bugada lo Ab un'aiga bella (et) e clara Quel dona amors et es araara, Per I'amaror '" fay draps plus Wanes. lo-.o E Dieus, quez es cortes e francs, Cant ve qu'il son be plaideyat,''' Retorna los e s'amiztat. E mil tantz plus adoncs s'esgauzon E Domnidieu anion [e] lauzou 105) Que no solon ; e saps per que ? Car de I'amiztat lur sove ''' I'amaror, ms. lamamor. '^' plaideyat, ms. plaiijnfe. - 67 - Que Dieu[s] lur a facha tan bella. issv. Adoncs lo dompneis renoveilla Plus adreg e plus plazentiers 1060 Qe non era neis lo primers. La donzela es vergoynosa, Car anc si fez tan erguillossa, Quez contra sidon[s] si leves, E de son amic la raubes. 106a Ploran ne fai confession E apres satisfa[c]tion. Adoncs son tug tres adobat,''' E no y a poyng d'enemiztat/*' Aquest dompneis es tan celatz, 1070 Tan cortes e tan esseynatz, Que no y cal moure pe ni ma, Oyl ne boca, on miels si fa. Complir si pot tot en pessan Per tot home qu'en a talan. 1075 Ja nom cal home per complir Foras de sa maison exir. E eel, qui son religios, A cui platz contemplatios, Et amon Dieu tota sazon, "' addhat, ms. addbador. ('> d'enemiztat, ms. denesniriat ; so amistat 1052, 1567. 1080 - 68 - Sabon ses '"' ieu die ver o non. Not deliches en tas maysos '"' Per latas ue per cabirons, Ne per loncs traus grantz e cairatz. Sabs con seras ben albergatz ? 1085 Pessa que aias ''' tal estar, On layron not puscon raubar; E eel estars en tal luee sia, Qu'i intre '*' bos aers totdia. No y quieras plus adautimen(t) 137 e. 1090 Sol viure i puseas sanamen. No vuellas esser eonegutz Per ta maiso ne mentagutz ; Car sapchas be no ve ''' d'onor S'om per maison conois seynor; 1095 Mais 90 ven de nieillu[r] razon S'om per seynor (co) sab la maison. Non desconoscas te mezeis ; Car anc hom atempratz nos feis (" ses; cf. 1121, nes 1246. (-' Form. IV, 5 : Si continentiae studeas, habita nou amoene, sed salubriter, nee dominum velis esse notum a domo, sed domum a domino. ''' aias, ms. aial. '*' Qu'i intre, ms. Quintre. ('' no ve, ms. no ne; cf. 1095. - 69 - D'esser plus grans quez el non era. 1100 Car non as vanitatz plus fera, [Que] cant horn eis tant de mesura, Ques vay queren fors la Centura. Cora que paubriera si meta,'"* En te recip la coma neta; 1105 Car ieu vuell que tos cors sofiera Em patz e netamen paubriera.'^' Alegramen totz jorns faras Paubres e ric zo que deuras. Estalbi, ques coven a far, 1110 Non deus '^' a lagieza com tar ; Mais sovenga ti si vist anc Molin que molg[u]es ab estanc ; Si, can I'aigua fail, simissia, (sic) Lo moliniers foils semblaria. 1115 Not mespres cm per ta simpleza, Ne t'apel flac per suaveza. Per trop simpleza par horn fatz, E per trop suaveza matz. Quis fa trop simple ne suau. (" Form. IV, 5: Hoc magis observa nequa paupertas tibi immunda sit, nee vitse parsimonia sordida. '** pcmhriera, ms. pauhreira. ''' de/us, ms. dieus. - 70 - 1120 Sembla foyl e ditz I'om babau. Sez as petit, alarga o ; <'' 137 v. E saps cossi sapiat bo ? Non pot aver pauc qui ses nausa, Son cor reten en sana pausa. 11-25 Se tos aver merma defer, Tu alarga dedins ton cor. Non plores *^' pel tieu ne t'azires, Ne las autrui causas non mires. Cant perdras ren, per mes tengas ; '^' 1130 Ja per zo ton cor non destrengas. Qui I'autrui causa trop desira Vas la sua ne recueil ira. De laga causa fort ti gatcha, Avan la fueg '*' que sea facha. 1135 Cant volras far neguna re. No y duptes plus autrui que te ; Qo es a dir, causa no fazas, ''' C Form. IV, 5 : Et si res tibi exiguse sunt, uon sint tamen [animo tuo] angustse. Neo tua defleas, nee aliena mireris. '-' plores, ms. plos. ('' per mes tengas, ° consider it as spent, as laid out in something.'' Cf. 1474. '*' la fueg, "illam fuge;" ms. lo fitcg. ''*' faeas, ms. faras. - 71 - Per que meyns segurament jazas Ab conscientia bon' e pura. luo Car no y a pena plus dura, Se tos faig de nueg e de dias Ti repren ades, on que sias. Nuils horn non es ses greu turmen, Cui SOS fag nueg e jorn repren. 1145 E ton cor ferma e prepausa, <'' Que puescas sofrir tota causa De r una en lay ; cals es aquil ? '*' Laigeza que met en eissill Totz los bes quez hom pot aver: 1150 C'ab leis non vol un remaner. Gara ti doncs, e menbre ti Del proverbi de Costanti, Que ditz : Hom que no fai la tilla 133 r. Gart se no faza la similla. <') Form. IV, 6 : Omnia tolerabilia esse prseter turpi- tudinem crede. '*) Ms. Daus tin enlay cals equil. The correction is due to M. Meyer. For the form of expression, of. 618, 1055, 1122; and the following passage in Flamenca, 11. 229-232: — Car totz le monz trai a la una Sabez cals una es aquil V • Malvestatz c'a mes en ecil Valor e so qu'a leis s'atain. - 72 - 1155 En fag, en dig et en semblanza, A lageza fai esquivanza. Totz horn, qui lageza sofris, Et a lageza consentis, lageza de son cors fai, 1160 A Dieu et al segle desplai; Et ieu meseissa son ben tals, Que ges nom platz orretz ostals. De son hostal(s) me geta fors, Qui lageza fai de son cors. U65 De lag parlar ti garda fort;''' Lag parlar es peira en ort. Lag parlar cors laiza e boca, Car de I'un va, e I'autre <^' toca. Lag parlar lageza noyris ; 1170 Per lag parlar net cor s'aunis. Cor d'ome no pot hom jutgar, Mais segon zo que I'ou ''* parlar ; Sel dig es netz, lo cors o er, E s'es lag lo cors, mal ne mer. 1175 Segon dig le cor pren juzizi de bon aip o de mal vizi. ('' garda fort, ms. fort garda. ('' va, e I'autre, ms. vas el autre. (5) ou ^= au, « hears. » - 73 - Dig e semblan son cais messatge E cais mainada de coratge ; Et es paraula costumnada 1180 C'om ditz : Cal seynor, tal mainada. Paraulas d'ops e drechurieras ''' Vueillas mais dir que plazentieras, Que no redon nuilla sabor Al dizen ni a I'auzidor 1185 Mas un paubre deleichamen, 138 v. Quan se dizon primeiramen, Cab eissas las paraulas fug ; Car non es dignes c'om I'estug. Nuilla paraula re no val, 1190 Se non es digna que seignal Ne prenga eel que I'auzira, E'n sove cant obs li sera. Parlar pot bom cortessamen, Ses vol, de profig de sen. 1195 Car aitantas paraulas son De cortesia e de pron, Coma d'autras vanas e bellas, Que no valon mas per novellas ; Que baton I'aer solamen, <*' drechurieras, ms. drechureiras. - 74 — 1200 Aissi com fan il estrumen, Com toca de mas o d'arzo, Que no valon mas cant el so ; E cant es lo sos traspassatz, Le frug s'en es ab lui anatz. 1205 Om atempratz si deu pensar ''' Alcuna vetz per mais durar. Non es arcs de corn ne d'alborn, Quil ten soven, que mols no torn. En tas fazendas mescla juecs 1210 A las eras can sera luecs. Per li juec sion atemprat, E tragon si vaus honestat. No i prenga dan conoissenza De vergoyna ne reverenza. 1215 Donar ti deus soin[g] de ton rire. ''' Non sia tals c'om te n'adire. Qui fai gran ris et aut e clar, 139 r. D'ome foil e d'orgoillos par. Non fazas ris a leis d'enfan(t), C Form. IV, 7 : Miscebis interdum seriis jocos, sed temperatos et sine detrimento dignationis et verecundise. '*' Form. IV, 7 : Nam reprehensibilis risus est, si immoderatus sit, si pueriliter effusus , si muliebriter factus. - 75 - 1220 Nel frangas si com donas fan. Non rizas per ren a lairon, Ne del mal de ton coinpayno[n]. Can rire volras o jugar, De tal maneira o deus far, 1225 C'on not '"' resquive per trop greu, Ne not mespreze per trop leu. Aias cortesia de grat, No de joglar o[l]tracujat, Que lausenjan zo lausara 1230 Que ja nulla re no val(r)ra, E blasmara 50 que bon es, E cujara esser cortes ; Per aital vana janglaria Si destrui bona juglaria. 1235 Can volras alcun esquern dir, Digas la si c'om not n'azir. Non escarniscas lajamen, Ne reprengas trop aspramen. Ab bon adaut sal e condis 1240 Ton esquern, ton juec e ton ris. . Non sion tiei juec de laujaria, '^' '*' fwt, ms. non. '') laujaria; see Bartsch Denkmaler der Prov. Poes. pag. 324, note on 72, 1. Cf. v. 1342 of this poem. — 76 - Mas de grat e de cortesia ; E tals quels deia contrafar Om honestz per se i alegrar. 1245 Tes rires no semble regayn ; En luc privat nez en estrayn Non fazas crit en ton parlar, Ne menes brug en ton anar, Car d'erguill par e de boban, igg v. 1250 Qui bruide mena on quez an. En ton repaus cant lo penras, '"' Nuailla '^' non ajustaras. Quan veiras los autres jugar, Tu dev[e]s caique ben tractar. 1255 Non escoutes autrui lausenga, N,e vuelas c'om de tu la prenga; Car ja de lausenga nos jau, Cel qui la ditz ne eel que I'au. Se malvatz <'' om e glot ti lausa, 1260 Sa lausor en ton cor nos clausa. Atretal es, qui es lausatz Per malvatz com per malveztatz. Ja mal hom(e) ne sos fag not plaza. (') Form. IV, 8: Quies non desidia erit tibi. (') Nuailla, ms. Nuialla. "' makiate, ms. melvatz. - 77 - Se raals hom ti blasma, sis faza ; 1265 Car adoncs plus ti lausara Mais hom, on plus ti blasmera. Gara te d'azulation(o) ; Not venga per temtation ''' Assentimentz de lausengier, 1-270 C'un pauc deliecha de primier, Cant en cor entra per aureilla, Et alcun plazer si conseilla. Ja per lauseina no gazaintz Amiztat ; e sias estraintz 1275 A eel qui volra gazaynar La tu' amor per lausenjar. Not fazas ardit ne prezan *^' Ne ton cor non aviles tan, Cades no i aia greveza, 1280 Adrezedatz e madureza. Qui t'amonesta, siat bo; ho r. E quit repren, escouta ho. Se per bon dreg hom ti repren, Tengut t'aura pro veramen. (') temtation, ms. teintation. '^) Form. IV, 11 : Non eris audax nee arrogans. Sub- mittes te, non projicies, gravitate servata. - 78 - 1285 Quit repren e no sap[s] per que, ''' Pessar deus que far ti vol be. Dig plazentiers, dolz e suaus T'esglaye ''' plus c'aspres ne braus ; Car plus uotz paraula blandentz, 1290 Que no fay aspra ne puyne[n]tz. Tos vizis ''' encausa e fug Los autrui fort non enqueras, Ne ja fort euros not faras Ne del saber ne del apenre 1295 Ne de trop agramen repenre. Privadamen ab bella cara E ab paraula dolz e clara Deu horn son amic castiar, Can li ve zo que non deu far. 1300 Qui fail e reconoix sa failla, '*' Razos es que perdos li vailla ; Mas qui sos faillimentz razona, Non sabra grat, s'om li perdona. C Form. IV, 11 : Si immerito objurgaverit te aliquis, scito quia prodesse voluit. '*) esglaye, ms. esglatgle. '') vizis, ms. vizes. w failla, ms. falsa. - 79 - Qui de perdouar ti somo, 1305 Leugerament li fai perdo. Non es perdos, antz es grant pena, Qui loncs precs en perdo semena. En perdon deu hom perdonar Quez ab precs nol faza comprar. 1310 Car non es pre(c)tz el mon plus cars, Ne plus vergoynos, que pregars. Non leves ome tan ne baysses, Que plus daus ambas partz non kisses; ''' ho v Qo es a dire, sus e jus 1315 Poyrias de cascun dir plus. Qui parla, tu escoutaras ; E qui t'escouta, parlaras. Qui ret (i)demanda, respon li ; <^' E quit contrasta, sufre ti. 1320 Car aissit partiras de lui Ses contenzo e senes brui. Norn pot esser nos mova hom <" '■' laisses, ms. laissas. '^' Form. IV, 13 : Eequirenti facile responde, contendenti facile cedef ne in jurgia execrationesque descendas. C Form. IV, 13 : Si continens es, animi et corporis motus observa, ne indecori sint. nee ideo illos contem- nas, quia latent, nam nihil differt, si nemo videat, cum tu ipse videas. - 60 - En cor e en cors queacom. Oil movemen son molt sotil ; 1325 Mais ja per zo nols tengas vil, Car hom nols ve nels sap mais tu. Mais deus temer te que negu ; Car bes pot ''' hom d'autrui gandir, Mais SB mezeis non pot fugir. 1330 Can sentiras cest[z] movementz, Adrexales e fay les gentz ; Nols laxes tendre vays foillor, Ne retragon a desonor. Vers es c'om nols pot esquivar 1335 De primas, mas bels pot tornar A ben, antz que sion'^' trop cregut, Et al deletchament vengut. Can nulla causa perpenras, Per leu cor non la requiras, 1340 Mas per cosseill e per razon, Senes que no y pot aver pron. Qui mou son cors per leugeria, Cel movementz ven de foillia. Moures deu hom per bon conseil, 1345 Car bon conseil sembla espeil ; i4i r. O pot, ms. per. <^' sion, in one syllable. - 81 - Si com eel qu'en I'espeil se mira, Sa faizo garda e cossira, Si ren i poiria genzar, Si deu hom en consseill mirar. 1350 Bos cosseils ditz lo pro el dan De tota re c'om li deman. Moventz sias e no leugiers, ''' Car hom lieus non es vertadiers. Costantz sias de cor e forms 1355 Quis fiza trop en sa dureza, Non es meins d'orguil e (de)maleza. Cor dur non fay ome costan, E de veras '=' ne[i]s en semblan. Totz hom quez es si acuratz, 1360 Que, pos en re s'es apilatz,_ Per autrui sen no s'en mouria, Non es ses gran malenconia. Se nulla ren plus d'autra saps, '" Aissi qu'en sias dons e caps, '" Form. IV, 14: Nobilis esto, non levis, constans, non pertinax. '^- de veras, ms. deveirs. (') Form. IV, 14: Alicujus rei scientiam te habere non sit ignotum nee molestum. - 82 - 1365 Sapiat bon cor o sabras ; Se non o saps, ja not faras Per aquo trist ne angoissos, Car pro sap totz hom cant es pros. Totz homes ti faras engals ; 1370 Pero non o die ges dels mals, Car dels mals non es pas onors, Mas dels majors e dels menors. Los menors no meinspresaras E contrals majors gardaras, '*' 1375 Que viva[s] drechureramen(t) ; Aisils tenras totz egalmen. Om que mespreza son menor hi v. Er mesprezatz de su major. E qui bona vida no mena, 1380 Tern son major, quel done pena. Qui viu lejalmen ses ergueil, Totz homes fai de son ecueil. Tot servizi que far deuras <^' per adaut far lo volras, 13S5 Aissil faras curosamen, Que ges no sembles negligen; (1) <" Form. IV, 15 : superiores recte vivendo ne timeas. '^' Form. IV, 15: In reddenda offioiositate neque ne- gligens neque exactor appareas. - 83 - E pas aissi fort nol reprengas, <"' Que semble (que) ta vida'n retenga; Aissi fay, com sit fasia 1390 Us Reys seynor de sa baillia Un an o dos per esproar Comen ti sabrias portar. E saps cossi ben o farias? La razon del seynor penrias 1395 [B]en netamen ses re mermar; Els '■' omes deurias gardar, Nos deguesson clamar de te Quels ''' agueses forzat de re. A totz omes sias benignes, 1400 Car zo es de vertutz grantz signes. Pero no vueil sias oynentz A negun ome ne blandentz. Car benignitatz ven d'amor, E blandirs de lausenjador. 1405 A paucs d'omes seras privatz, E aquels aias ben provatz. Privadeza enten coral, Com sapcha ton ben e ton mal. (" reprengas, ms. reprendas. ('' els, ms. eis. (■*) Quels, ms. Quils. - 84 - Mas a totz seras vertadiers, 142 r. 1410 Just e egals e drechuriers. '" En juzizi seras plus durs '^' Qu'en paraula, e plus madurs Segon vida que segon cara. Vaus boneza totz jorns agara, 1415 E cruzeltat fug et esquiva E zo que de leis se deriva. Net cor ama e bona fama, Car net cor e bon nom Deus ama. Ta lausor non presicaras, 1420 Ne I'autrui non anunciaras, Aissi con fan ''' cil enveios, Cades blasmon autrui meissos, merraol ben c'us autres ha Per I'enveya quel bes lur fa. 1425 Vaus ambas partz s'esten enveya, E a dol de tot ben que veya. No vueillas crims e sospeizos ; Non crezas lieu, ni trop euros ''' c Ms. repeats vertadiers before drechuriers. '') Form. IV, 15 : Severior esto judicio quam sermone, vita quam vultu. ('' fan, ms. fai. (*' euros, ms. caros. - 85 - Not faras ja del ecercar. 1430 Pero acels, quez engannar Volon autres ''' maligaamen Ab semblanza d'ajudamen, Contrasta fort, si que I'engantz Cobrir nos pusca per semblantz. 1435 Car mals om usa de simpleza, Can vol far una grant maleza. Ad ira sias fort tardius, E a merce aclins e plus. Sias ferms en adversitat, 1440 E homils en prosperitat. Tos bos aibs rescondras aissi 149 v. Com fan lurs malvais (aibs) tey vezi. Vana lauzor mespresaras, Ja bon saber non t'en daras. 1445 Si Dieus t'a fag honor ni be, '^' Bos gratz nos perda devaus '" te. D'aquel sembla qu'el sapcha grat Del ben que Dieus I'aura donat, i') Tolon autres, vas. Vols autres. (^' Form. IV, 16: Bonorum quibus prseditus es non acerbus exactor. '''' devaus; should it be denans? 13 Can lo despen alegramen 1450 Per lui e per seu mandameri. Mas ges no sembla port amor Per fe ne per cor a seynor, Qui ve morir los sieus de fam, E non lur dona negun clam. 1455 Nulls hom per paubre sen que aya E ton mensprezament no caya. Mais ames ausir que parlar, E mais apenre qu'ensey[n]ar. Pero d'enseynar e d'apenre 1460 Seras cobes senes repenre. Qo que sabras aissi enseyns, Que non y aia luech desdeins. Qo que no sabras si enquier, Que no ti met' a destorbler 1465 Foilla vergoyna, quan quet diga ; ' Ben sabras, qu 'en re '*' not triga.' Tals vergoyna es erguillossa, Quan d'apenre ''' si fay anctosa. No es vergoyna covinentz, 1470 Se non I'adutz valors e sens. (1) re, ms. que ire. '') d'apenre, ms. de penre. - 87 - Arat diray un petit plus ''' Cossi vueill que m'aias <^' en us. Ja en estalbi no metras 143 r. Qo que ses dan metre ''' poyras, 1475 Cant vol temps, luecs e sazos. No vuel sias tan sospeizos, Que Domnideus vaus te s' estrenga, Que non trobei ja mas que prenga ; Ne vuellas esser '*' menuziers 1480 En tos avers, ne fatoniers, Assi con son aquil borzes, C'un denairet, sol que mai pes De I'autre, tot lo jorn lavecon ; (sic) Ves Dieu(s) e ves lo segle pecon. U85 Qui causa redonda rezoyna, E redoynit met pois gran poyna, <°' El ben leu no y avenra. El denairet falsat aura ; E ges per aquo tan ne quan f Form. VIII, 1 : Cave ne parous sis, nee suspiciose at timide manum contrahas, nee in minimis quoque spe- cnlum ponas. '*) gtie mH, ms. qmn. (5) metre, " employ," " expend." '*' vuellas esser, ms. ve ellas cer. (^' The reading is clear, bnt the sense is obscure. - 88 - 1490 Sa cobezeza non escan. Gara ti no fazas mirail D'avol causa que paubre tail ; Avoleza e caitiviers <'' Trobet aitals menutz mestiers. H95 Aissim tenrai per ben adrecha, Sim vols gardar ab liynha drecha, Que sias lares et amoros, Non gastaire luxurios, Que destrengas si tos afars, 1500 Ne sembles cobes ne avars. Cor avareza moutas vez Met en luec de me son malvetz ; E fai ome assi temen ''' Et escur que no val nien ; 1505 E fay retraire a las gens 143 v. Qu'el es tempratz e contenentz ; Et ieu die que mal' aventura Done Dieus a sa tempradura. Car ane, si Dieu platz, ieu no fui 1510 Un jorn amiga de eelui Qu'e son cor recueil avareza, '•' Avdlem e caitiviers, ms. Avolcnza eacaitivers. '■^^ temen, ms. tenen. - 89 - Qu'es rouils ''' de tot' avoleza. Malvestatz e ipocr(o)isia Mi cuyon contrafar totdia ; 1515 Mas si de cor mi amas be D'elas ti garderas jasse. En ton cor meseus sentiras, S'ieu son ab te can re faras; E, se m'i sens, gens no rescuses 1530 C'asi com die de mi non uses En tot cant faras aitan gen, Qu'en aias laus de tota gen." La quarta vertutz es drechura '"' E lejautatz, qu'eissa natura 1525 Trobet per remezi de moltz Contra fols omes et estoltz. Daus lo senestre latz si mes. Car es conserva de totz bes. Al latz senestre deu portar ''' c' rouUs; should it be ra/itz? Cf. 794. (^) Form. V, 1 : Quid autem est justitia, nisi naturae tacita conventio in ajutorium multorum inventa. (') These two lines are corrupt; they might perhaps be corrected thus : Al latz senestre horn deu portar Sa borsa e en eorreg penjar. - 90 - 1530 Horn sa borsa, que pen en correja. Al latz sinestre fai sufrir '*' Cavalliers bran per gen garnir. E QO dizon fisicia Qu'el '^' latz senestre freidor ha ; 1535 E freidors es tals qualitatz, S'ab leis si mescla siccitatz, Tota ren garda longamen, 144k. Que non prenga corrompemen. Qo es borsa, '^' qui be so pessa, 1540 On totz proshom ten sa despesa ; Que ja no merma ne faillis, Tant cant li dura sos camis. El camis raerma cascun jorn '*' Al meins d'un jorn, an o sojorn. '^' 1545 Aicist bosseta es tan granda. Que tot zo que razo comanda Quez hom despenda cascun di, '■^^ !') suffrir, ' support," ° carry." (') fl = en lo. (" Ursa, ms. forza. Of. 1530, 1545. w casctm jorn, ms. cascus iorns. '^' an sojorn " whether he goes on or remains quiet.'' '*' cascun etc., ms. cascun dia \ I cab hen tro a cap del mam.. The two lines do not rhyme as they stand in the ms. - 91 — I cab ben trol''' cap del mati. Nuils horn ses leis non deu anar, 1550 Car lieus es e iiou pot mermar ; Car on plus om ne despendra, E plus plena la trobara. Qo es I'espaza flamegant[z] ; Qu'esdaus arnbas partz ben talantz ; 1555 L'us tails garda eel qui la ten, E I'autre eel qui vas lui ven. Ab aque[s]tz dos tails deu gardar Om se et autrui de peccar. Dreiturera es daus la part freja, 1560 Per zo quez ira o enveya Tan non I'escalfo, que ses fre Non puesc' anar ab son per se. Aissi la conserva '■' freidors E bos atempres e douzors, 1565 Que per re nos trencha nes romp ; Ne SOS bos amies nos corromp Per amiztat ne per aver '"' trol, or keeping the preposition tro al; cf. Fla- menca 178. But if it were admissible to correct dimergue at the end of the line in that passage, the rhyme and the number of syllables wouldbe correct. (2) conserva, ms. con ersa. — 92 - Ne per paor ne per plazer ; Ades si ten d'una maneira 144 v. i.-,7o Drecha e sana et enteira. Drechura es voluntat ferma, Que totz temps en ver(i)tat si ferma, A cascun dona go quel tayn, ''' E al privat e a I'estrayn. 1575 Drechura es divina leg, '^' Quez a totz omes vol sos dreg. Liams es de bona compaynha, E nulls bes ses leis nos gasayna. En drechura non cal esmar 1580 Cals causa si coven a far ; Car tota re fayre cove *"' Qu'il vueila, car no y a mas be. Drechura ditz a son amic : " Amies, enten ayzo qu'eu die : 1585 leu vueil e faz comendamen. Que Dieu ames ben coralmen ; E tu seras <*' amatz de lui. '" Form. V, 1 : Justitia est etiam habitus animi com- muni utilitate servata suam cuique tribuens dignitatem. ''' divina leg, ms. dun leg. Form. V, 1 : Et quid est justitia nisi divina lex. ''' Form. V, 1 : Expedit enim quidquid dictaverit. w seras, ms. serafz. — 93 - Puis amaras te e autrui. [E] saps cossi Dieu amaras? 1590 Quel ressembles tant cant poyras, Que vueillas plaser a chascu, Ni *'' vueillas nozer a negu. Qui vol governar ni regir Autrui, se garde de faillir. 1595 Non es mos amies drechuriers, Qui a se mezeis noz primiers. Ja d'autrui dan nos gardara Om que dan '*' a se mezeis fa. Se Dieu amas, te amaras, 160^ E zo que deus a Dieu ''' faras. Pueis a te e a ton vezi us r. Faras zo que deus atressi ; Car totz le mens es us pais, Totz omes teras per vezis. ifios Qui peccat fai ad escien, Vaus I'amor de Dieu(s) si desmen E vaus cela de sos(i) amies, E a si <*' meseis es enies. ") Ni, ms. No. "' dcm, ms. tcm. (') deus a Dieu, ms. deos adieus. <*' a si, ms. assi. — 94 - Qui '■' Dieu e se mezeis si toil, 1610 E SOS amies bel[s] tenc per foil, De tal home cura non ay, Qu'en totas res contra me vay. Per Dieu, per autrui e per te, Vueil quem gardes en tota re ; 1615 Et aissi om apellar t'a Omen drechurier e certa ; Tug t'amaran e t'onraran, E volentier t'obeziran. Om just, de bona voluntat, 1620 Nos ten d'aitan ges a pagat, Ses garda qu'el no faza dan, S'als altres, que far o volran, No met, se pot, destreynemen, Tal que no fazon nozemen. 1625 Non a drechura per cabal, Quis te solamen de far mal. Qui de I'autrui fai abstinenza, Non acaba, mas ben comenza. Mais quim vol servir e honrar, 1630 Garde si de I'autrui raubar, E renda zo que tout aura, (') Qid, ms. Que. - 95 - E tolledors castiara. Nuills horn ses me non es cortes, 135 v. Car totz hom que mos amies es, 1635 Si ten de tota raubaria, Ques es la mager vilania, Com pusca far en aquest mon. Qui autrui rauba(n), se cofon, Et a Dieu fai gran dessonor, 1640 E son vezi met en dolor. E qui fai tan gran tres-enueg, Nou es de cortesia dueg. Se vilania es raubars, Doncs es cortesia donars. 1645 Qui del sieu dona volentiers, Le sieus bos sabers vay primers, A Dieu platz et a, eel qu'en pren. E qui fay tal esseynamen, Quez a Dieu n'esdeve plaze[r]s, 1650 Ez a se mezeis bos sabers, Et a so vezin '*' gauzimentz, Vera cortesia e sens Lo noyris el guid' el <^' capdela, Ez en totz sos faitz mi apella. w vezm, ms. vezun. '^) guid' el, ms. guidal. - 96 - 1655 Mos ami[c]s no vuell qu'en paraula''' Prenga null ome cant paraula ; Ges per duptanza de la votz En question '^' non meta notz. Gart <" la qualitat del coratge, 1660 Que vol dire per tal messatge ; Se del cor a entendemen, Prenga la votz en aquel sen. Om just non deu trianza far Entre jurar et afermar. 1665 Ab fe e ab religion i46 u. Deu gardar son hoc e son non ; Car on ques tracte veritatz, Juramentz deu esser comtatz. Car setot '*' om per sacramen 1670 Dieu non apella per guiren, El si so ve, e si so an; Ja tan nos parlara sua[u]. E quan tot aquo no seria, Ja hom justz passar non deuria O Form. V, 4: Ex nulla vocis ambiguitate contro- versiam nectes, sed qualitatem animi speculare. '*' En question, ms. JEn que sion ; the sense is : "Do not put any knots, any difficulties in the question." ('' gart, ms. gait. '*' setot = sltot. - 97 - 1675 Veritat; car, s'o fa, me passa. El nom de just delis e cassa. Si per aventura s'aven. Que messorga dire coven, No per falseza enantir, 1680 Mas per ver gardar, si pot dir. Qui'" per gardar fezeutat men, Tals mentirs a escusamen; Car ges no per sa honestat, Qui per salvar fezeutat men 16S5 Om drechurers secret reten. Que nol vol descobrir per ren. Om just cela, can deu celar, '-' E pus park, can deu parlar. Om justz ab patz e ab ''' pessa pura, 1690 Et aquo es pausa segura, Alegres et arditz aten ''' De sa fin tot I'avenimen ; (') Qui, ms. Que. '^' Form. V, 5 : Tacenda enim tacet, loquenda loqui- tur. — 6 : Atque illi pax est aperta et seoura tranquillitas. ''' e db count as one syllable. ''' Form. V, 6: In hoc enim si studere curaveris, laetus et intrepidus cursus tui finem expectans prospicies hsec tristia hujus mundi et tumultuosa hilaris, quietus, extremis securus. — 98 — Qo quez al mon es grans tristors, 1695 A lui es joya e douzors ; Tot bruide sofre mansuetz, Et a sa fi ''' segurs e letz. us v. Ja mos amies no teraera Neguna re, car tortz non ha; Segurs estai e vay e ve, 1700 Qui ama Dieu, autrui e se. Mos comandamentz has auzitz, Grans per non, per nombre petitz. Mais d'una res aias *^' membranza, Que me uses per tal eganza, 1705 Que no y aia luech negligenza, Cruzeltat ne desconexenga. Contra peccat gran o menut Not trobe hom desperceubut, Que si com deuras nol castius. 1710 Tan simples no sias ne plus. Que dones lezer '''* de peccar Per blandir ne per lausenyar. Per esquern ne per vil tenenza (1) Et a sa fi, ms. E tafas fis ; the Latin is : Hilaris, extremis securus. i^) aias, ms. aies. <'' lezer, ms. lazer. - 99 ~ D'omen dur, de mala cresenza. 1715 Daus I'autra part negun peccat Non castius ab tal cruzeltat, Quel pena pas lo faillimen. Aver deu hoin esgardamen, Qe segon quel peccat sera 17-20 Li don pena ques taynera ; Qui dona pena que non tayn, Amor e compaynia frayn. Aissim terras a leyaleza, Que per me no faras maleza ; 1725 Ans seras drechuriers e bos, Humils e francs totas sazos. En dreg amor castiaras Faillimen can far lo veyras." Aquestas vertutz, queos ay dichas, 147 r. 1730 Et en panes mandamentz escrichas, Serors son et acordon si ''' En lors mandamentz, enaissi Que tals n'i a '-' son cominal(s), En sen e segon dit egal. 1735 Lay on aquestas quatre venon Totas las autras vertutz tenon ; C son et acordon si, ms. son ecordon si. <') tals n'i a, i. e. U mandamente. - 100 — Vaus aquestas totas s'atendon, En aquestas totas s'entendon. De totas n'an triada una, 1740 En ques pliu es fiza ''' cascuna ; Ja per cardenal *"' nos tenria Neguna, s'aquist li faillia. Totas vertutz estan ab ela, Car il es dompna e donzela : 1745 Dompna es per ben comendar, E donzela per ben obrar. Totas I'amon e la blandisson, Totas I'onron e la blandisson, E d'aquella fan pezillar, 1750 C' ub[r]a e clau ses crizaillar. '" Qo es vertutz d'umilitat(z), Per cui tug ben son conservat(z). Humilitatz es pezillars [E] claus e porta e lundars, 1755 Per ont revon totas e passon Las vertutz qu'en ome s'amasson. (') fiiZa, ms. faza. I'' cardenal, ms. cadernal. (3) " Which opens and shuts without creaking. ' — crizaillar, the only example cited by Raynouard, Lex. Rom. II, 516. - 101 - Humilitatz es fondamentz, <'' Paretz e tegz e pavimentz De totas las vertutz que so(n) ; 1760 Ses lui neguna no ten pro. Pols aporta [horn] contra ven, h? v. Qui vai ses leis vertutz queren. Qui vertutz vol querre, lay veyna, Aqui hon humilitatz reyna. 1765 Humilitatz es soteirana, De fag e de pretz sobeirana. Humilitatz fez esser maire Cela don nasquet lo Salvaire. Humilitat Dieus tant araet, 1770 Que d'esser humil se gabet. Acest gabs no fo ges d'esquern, Ans so menet tro en efifern, '^' Per tal quels homils ne traisses, Et en paradis los messes. 1775 Humilitatz es tals vertutz, Per cui ergueil es totz vencutz. Non es vertutz cui nou assailla Erguils, e nol faza barailla, (" fonda/mente, ms. fanda/ments. («' eifern, ms. esfern. — 102 - Mas humilitatz, quel destruy 1780 On quel trobe, si no s'en fuy. Ses humilitat(z) non es res, Que puesca esser dicha bes. Humilitatz es aitan douza, On plus horn n'a, e plus adouza. 1785 Per humillitat deiscendet Dieus del eel, et horn lai puget. Car humilitatz es tan genta, Quez a Dieu platz e atalenta ; E a tot home deu plazer, 1790 Que nulla vertut(z) vol aver. Humilitatz prec sia guitz De mon pessat, que sia fenitz. Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg. us r. Seynor ti do ses tot enueg ; ''' 1795 Qo es I'avesques en Esteves. E sel trobas, paor not leves Que ben non sias acullitz. E ben honratz e ben grazitz. E diras li tot suavet: 1800 " Daude de Pradas mit tramet , ms. — 103 - Per esser vostre, sios agrada. Puis m'auretz vist una vegada, Et entendretz ben ma razo, Aissim retenetz, sios sab bo, 1805 Quez ab ome non estaria, Se mos estars tan nol plassia, Com a mi plazerial seus. Car no m'azaut dels autruis feus Se nols tenia franchamen. A vous'" ra'autrei ab cest coven." 1810 Aquest rornanz es finit ; Dieus ne sia benesit. C t'Oi<>!. ms. rHo.s -v^ 'v.'jlX ^ .1. V«